sábado, 29 de noviembre de 2014

RECUPERACIÓ DE LA BALSA "LA PEDROSA"

Per fi havia arribat el gran dia. Després de nombroses excursions per conèixer el terreny, d’anades i tornades per organitzar-ho, de telefonades per aconseguir el material (sort que tenim el Javi que no es cansa mai), i un llarg etcètera... era el moment.
Un moment de gran expectació i motivació, donat que era la nostra primera activitat com a associació. Estàvem eufòrics i eufòriques: havíem aconseguit estar tots, i fins i tot vingué una voluntària!!!




Quan arribàrem a Alcublas, el nostre amic i company Rafa Casanya ja ens esperava, disposat com sempre a treballar. Ens vam apropar a la casona de les Ames de Casa, on ens havien preparat les eines: cabassos, serres, pics i aixades.
Després, ja vam fer marxa cap a la bassa de La Pedrosa. És una de les moltes basses (o navajos, com li diuen al poble) que es troben al municipi. Es tracta de llacunes naturals, mediterrànies i interiors, i es consideren un hàbitat prioritari del nostre territori, ja que dona vida a gran quantitat d’amfibis protegits.
Aquesta bassa, a més, compta amb un reguer, que discorre uns 100m per la faldilla de la muntanya, arran de la carretera. D’aquesta forma, si plou, col•lecta l’aigua i la porta a la bassa, tot ajudant-la a mantenir un nivell freàtic òptim; d’altra banda, protegeix la carretera d’avingudes.

I per què havíem anat? Quina era la nostra tasca? Teníem dos objectius:
- Reparar el reguer, que s’havia trencat per la seua part més dèbil.
- Construir una sèrie d’estructures per prevenir la erosió aigües amunt, i el posterior ensorrament del reguer. Aquestes estructures es diuen fagines, i solen ser fetes amb els materials de la zona. En el nostre cas, troncs cremats i pedres.
La erosió es produeix en dos camins que es feren després del fort incendi, per extraure part dels arbres cremats. Sense una vegetació que els protegira, s’havien començat a formar foradades.




Ens dividírem en dos grups.
El primer començà per reparar el reguer. Amb la terra que l'havia emplenat i de fora d’aquest i amb grans cudols, l’anàrem reconstruint a poc a poc. Dos veïns del poble, que al remat resultaren ser regidors, els van vore molt afaenats i ens van ajudar. La veritat es que van estar de gran ajuda, ja que foren ràpids i efectius.






























L’altre grup es dedicà a fer les fagines. Primer, decidiren on els anaven a construir. Després, agafarem troncs grossos i els llevàrem les branques. Part d’aquestes branques van ser serrades amb punta, per emprar-les com estaques. Quan ja es disposà de tot el material, es va fer una rasa en perpendicular al camí. Sols quedava la part constructiva: disposar les estaques, assegurar-les amb pedres (donat que el terreny era molt pedregós i no podíem falcar-les amb profunditat), alçar el mur amb els troncs grossos i emplenar la estructura amb branques primes i més pedres. Llesta!








En poques hores el mur del reguer tornava a estar en perfectes condicions i tots ens dedicàrem a seguir amb la construcció de les fagines. Era un espectacle vore la gent amunt i avall, amb els troncs, les serres, les aixades, rient, cantant... Formàvem un contrast de vida contra les muntanyes cremades i pelades.



En els descansos per esmorzar i dinar tinguérem la ocasió de conèixer l’ofegabous (Pleurodeles waltl Michaelles), o millor dit, les seues cries; i altra fauna de la bassa. Rafa Casanya és un expert de totes aquestes criatures, i ens donà una classe magistral.



Després de dinar, férem una bona neteja dels camins i anivellàrem el reguer, per a permetre una correcta circulació de l’aigua.




Abandonàrem el lloc quan gairebé ja era de nit, esgotats però amb la felicitat i el plaer per la faena ben feta. Una molt bona primera activitat per a una associació que, esperem, siga igualment bona.




Gràcies per haver acudit al naixement de Connecta Natura!
Por fin había llegado el gran día. Después de numerosas excursiones para conocer el terreno, de idas y venidas para organizarlo, de llamadas telefónicas para conseguir el material (suerte que Javi no se cansa nunca), y un largo etcétera... era el momento.
Un momento de gran expectación y motivación, dado que era nuestra primera actividad como asociación. Estábamos eufóricos y eufóricas: ¡¡¡habíamos conseguido estar todos, e incluso vino una voluntaria!!!










Cuando llegamos a Alcublas, nuestro amigo y compañero Rafa Casanya ya nos esperaba, dispuesto como siempre a trabajar. Nos acercó a la casona de las Amas de Casa, donde nos habían preparado las herramientas: capazos, sierras, picos y azadas.
Después, pusimos rumbo a la balsa de La Pedrosa. Es una de las muchas balsas (o navajos, como les llaman en el pueblo) que se encuentran en el municipio. Se trata de lagunas naturales, mediterráneas e interiores, y se consideran un hábitat prioritario de nuestro territorio, ya que da vida a una gran cantidad de anfibios protegidos.
Esta balsa, además, cuenta con un reguero, que discurre unos 100m por la falda de la montaña, pegada a la carretera. De esta forma, si llueve, colecta el agua y la lleva a la balsa, ayudando así a mantener un nivel freático óptimo; por otro lado, protege la carretera de avenidas.

¿Y por qué habíamos ido? ¿Cuál era nuestro trabajo? Teníamos dos objetivos:
- Reparar el reguero, que se había roto por su parte más débil.
 - Construir una serie de estructuras para prevenir la erosión aguas arriba, y la posterior colmatación del reguero. Estas estructuras se llaman fajinas, y suelen estar hechas con los materiales de la zona. En nuestro caso, troncos quemados y piedras.
La erosión se produce en dos caminos que se hicieron después del fuerte incendio con el fin de extraer parte de los árboles quemados. Sin una vegetación que los protegiera, se habían comenzado a formar cárcavas.


Nos dividimos en dos grupos.
El primero comenzó por reparar el reguero. Con la tierra que lo había llenado y la de fuera de éste y con grandes piedras, lo fuimosreconstruyendo poco a poco. Dos vecinos del pueblo, que al final resultaron ser concejales, nos vieron muy atareados y nos ayudaron. La verdad es que nos resultaron de gran ayuda, ya que fueron rápidos y efectivos.





























El otro grupo se dedicó a hacer las fajinas. Primero decidimos dónde las íbamos a construir. Después, cogimos troncos gruesos y les quitamos las ramas. Parte de estas ramas fueron serradas en punta, para emplearlas como estacas. Cuando ya se dispuso de todo el material, se hizo una zanja en perpendicular al camino. Sólo quedaba la parte constructiva: disponer las estacas, asegurarlas con piedras (dado que el terreno era muy pedregoso y no podíamos fijarlas en profundidad), levantar el muro con troncos gruesos y llenar la estructura con ramas finas y más piedras. ¡Lista!


















En pocas horas el muro del reguero volvía a estar en perfectas condiciones y todos nos dedicamos a seguir con la construcción de las fajinas. Era un espectáculo ver a la gente arriba y abajo, con los troncos, las sierras, las azadas, riendo, cantando... Formábamos un contraste de vida contra las montañas quemadas y peladas.







En los descansos para almorzar y comer tuvimos la ocasión de conocer al gallipato (Pleurodeles waltl Michaelles), o mejor dicho, sus crías; y otra fauna de la balsa. Rafa Casanya es un experto de todas estas criaturas, y nos dio una clase magistral. 


















Después de comer, hicimos una buena limpieza de los caminos y nivelamos el reguero, para permitir una correcta circulación del agua.






















Abandonamos el lugar cuando ya casi era de noche, agotados pero con la felicidad y el placer por el trabajo bien hecho. Una muy buena primera actividad para una asociación que, esperamos, sea igualmente buena.





































¡Gracias por haber asistido al nacimiento de Connecta Natura!